La pluja cau a càmera lenta
i les incògnites perforen la nit
suspesa al vaivé de les ombres
El meu cor miop et cerca a les palpentes
i et dibuixa en somnis nus de recança
Sóc un crit que et busca
Una escuma secreta
Una ingravidesa que esgarrapa les aigües
i obre escletxes a l’aire que respira el buit humà
El vent despentina els pensaments
i els envola encrespat
i mentre, aquí, lluny de tu,
la pluja cau a càmera lenta
i les incògnites perforen la nit
suspesa al vaivé de les ombres
No hay comentarios:
Publicar un comentario