ET CERCO, DONA D'AIGUA

Allà on trenquen les ones

et cerco, dona d’aigua

Allà on l’oblit llepa els esculls,

Allà on la pell udola

i moren els sospirs d’indiferència

Les brases del passat

fumegen salives silencioses

i el vent fa dansar les branques nues

al compàs del teu perfum hermètic

som fets de boira i partícules de temps

som fets d’oblit i solitud

som fets de nafra i intent fallit

Ple de nit et cerco, dona d’aigua

Ple d’incertesa, ple de dubte

Ple de tu i buit de tot

Et cerco dona d’aigua

perquè sóc obstinat i no conec la rendició,

perquè no entenc el teu mutisme

ni els codis líquids que et desxifren

Et cerco dona d’aigua

perquè no accepto que tu ets

el meu somni impossible