Oh eterna nit,
que em cantes històries ja passades
Digues-me tu que ho saps tot de mi
el perquè d’aquest abisme
estripant-me les entranyes
Digues-me tu,
que solitària d’arrel
has recollit el cabal
dels meus insomnis,
perquè reposa el temps
sobre les cendres punyents
d’aquest turment de fum
que jo no entenc?
Oh eterna nit,
que a poc a poc
em segresta el teu silenci
Digues-me tu,
que coneixes els misteris sense nom
el perquè de la fragilitat
d’aquest miratge hermètic
que em xucla vers l’ignot
Digues-me tu,
que coneixes els meus passos errabunds
perquè les empremtes neulides del destí
amaguen sets obscures vençudes a l’ombra?
Oh eterna nit,
explica’m el perquè d’aquest crit
que fuig nu i sense aixopluc
Oh eterna nit,
explica’m perquè sento la imminència
de la mort d’aquest raig de joventut
Oh eterna nit,
pren-me i no em retornis mai
No hay comentarios:
Publicar un comentario