L'AMOR ÉS AVAR

-1-


El gruix dels records
enfonsa l’espina subtil
La veu del pensament
es perd en la boira
solcant el moll de la nit
La pell udola
la caiguda del mite,
el mite és ara
cendra silenciosa,
el silenci serà demà
camí incomprensible,
runa del temps


L’amor és avar amic meu,
la pell un sospir vençut,
un límit infinit

L’amor és avar amic meu,
un etern misteri
fet de nit,
fet de tu i jo,
fet de tot
i de no res


-2-




Les ventades del destí
m’han dut
fins a aquest port
sense far
No he après a patir,
ni a caminar
en soledat
Els fracassos del passat
tampoc m’han preparat
per als comiats
que la vida gesta
en el seu ventre
de substància incerta


L’amor és avar, amic meu,
aspre i famèlic,
estrany i contradictori

L’amor és avar, amic meu,
un laberint asimètric,
un verí imperfecte,
un fruit ferit,
un bust inacabat




-3-




Les arrels agonitzen
sota la terra eixuta
La memòria parla
de sospirs viscuts,
mai del sentit
de l’horitzó ni
de la seva llunyania,
ni del misteri que
enfarina els somnis
eterns de joventut
Hi ha ferides
que xisclen insonores,
hi ha estigmes
que són imborrables


L’amor és avar, amic meu,
un ressò d’ingravidesa,
un pou abismal,
un bocí d’essència viciada

L’amor és avar, amic meu,
una set insaciable,
un ofec oceànic.


-4-


La paraula mossega
el paper impol•lut
La tinta és una
urgència congènita
vinguda de la solitud
Les estances de la ment
són esferes cristal•lines
on la sang bull


L’instant empeny a viure
La finitud convida a perdre’s
La mort exigeix
de la nostra insignificància
la valentia i la serenitat
que no tenim


L’amor és avar, amic meu,
botxí i origen inconcret,
aixopluc i desconcert

L’amor és avar, amic meu,
a, d’absència,
mor, de mortis mort,
absència de mort


-5-


La pluja dansa
sobre els vidres
xopant la pell encesa
Hi ha suors inevitables,
salives inútils,
processons que van per dins


L’angoixa descansa
sobre pilars de marbre,
sobre fredors
que paralitzen
el batec inquiet,
sobre llunes elèctriques
cercant la mel


L’amor és avar, amic meu,
mur de pols,
música callada,
somni transparent,
rima daurada

L’amor és avar, amic meu,
batalla incoherent,
brufol irracional


-6-
De res no serveixen els anys
si no és per aprendre
a tolerar el dolor
De res no serveix l’afany
si coronar el cim existencial
deixa a l’ombra
el revers del món,
el revers de l’home
i la seva clandestinitat vital
interrogant la pell


Passar un altre hivern
a les fosques
és un repte
que afronto impacient


L’amor és avar, amic meu,
una mirada endins,
un impuls invident,
una allau que se’ns emporta

L’amor és avar, amic meu,
una nuesa que ens domina,
un moviment
d’ombres submergides,
el mar de tots
els meus començaments,
la caverna de tots
els meus finals