Carrers plens de putes,
de perfecta inmoralitat.
Avingudes plenes de runes,
de mercenaris,
de mercaders de somnis homologats
i pàtries efímeres.
Aquest és el meu paisatge
de silencis matemàticament exactes,
així és el meu món elèctric i nocturn.
Allà van els vells conceptes
cendrejant inútils,
capcots,
plens de futilitat.
Allà jau la veritat absoluta,
implorant perdó,
presa de la vergonya.
De les cruïlles del pensament
provenen aquests càntics de mentida.
Dels llindars de la pell
provenen urgents udols existencials.
És així com mor la negra nit i neix la llum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario